.

Avui matinem i despertar en aquest lloc set fa estrany al mig de la selva sense cotxes ni gent un plaer , anem a esmorzar doncs hem de tornar a les Canoas per retornar a l'autocar , aquí és respira un mon de tranquil·litat , llastima sols a estat una nit i poc més

Estem de nou fen camí per arribar a la nostra propera visita que serà Ayutthaya , durant el camí anem veient coses que són diferents a las de casa nostre , plantacions de yuka , també i principalment en tot el país grans plantacions d´arròs , gent pescant en llocs difícils i les tipi cas casetes avont fan parada els autobusos de línies

La ciutat d'Ayutthaya va ser fundada pel rei Ramathibodi I l'any 1351. Fou la segona capital de Siam després de Sukhotai La ciutat va ser capturada pels birmans l'any 1569. Encara que no fou saquejada, va perdre molts objectes valuosos i artístics. Va ser la capital del país fins a la seva destrucció pel exèrcit birmà l'any 1767.
Els seus vestigis, entre els quals destaquen les prang (torres-reliquiaris) i diversos monestirs de proporcions gegantines, permeten fer-se una idea del seu esplendorós passat
Les ruïnes d'aquesta capital antiga avui són el parc històric d'Ayutthaya, que va ser reconegut com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1991

El Wat Maha That, un complexe que és molt conegut per una cara de Buda situada entre les arrels d’un arbre, si bé hi ha més cosa que l’esmentada cara de Buda.

En Ayutthaya visitem aquest altre temple Budista aquesta vegada el temple de WatYai Chai Mongol

Wat Yai Chai Mongkol Temple, també conegut com Wat Phra Chao Phya tailandès, es troba al sud-est d'Ayutthaya. És un magnífic i antic monestir Reial més que un lloc de culte. L'existència d'aquest temple transmet la sensació de poder de la Unit d'Ayutthaya, que va expandir en totes les direccions. Seva gran Chedi es pot veure des de la llarga distància

El templo fue construido en el año 1357 por el rey U-Thong, y se hizo para unos monjes que llegaron a la ciudad desde Ceilan (la actual Sri Lanka) después de estudiar con un venerado maestro. Este grupo se llamaba Grupo Pakaew. Es por ello que el monasterio se llamó en un principio Wat Pakaew.

El chedi principal del temple és de més de 62 metres d'alçada i va ser construït amb més de 28.000 tones de Maó. A causa del gran pes de la Chedi i que part de la terra era buida a causa de les aigües subterrànies, el Chedi va començar a enfonsar-com es pot veure avui.
Wat Yai Chai Mongkol Temple era un Centre Nacional d'educació i no només per a l'escolarització dels fills del rei

Phra Prang Sam Yod

La nostre propera visita a estat Phra Prang Sam Yod, el Temple dels micos de Lopburi

Tots els temples tailandesos han d'encant i interès, alguns per la seva història, altres per l'espectacular arquitectura i altres per a la diversió i curiós que pot ser com Phra Prang Sam Yod del Lopburi, també coneguda com "Temple de les mones

Aquests petits abalanzarán lladres en vostè i tractar de robar totes les seves pertinences, especialment si vostè té un objecte brillant o groc, així que durant la seva visita prendre precaucions i convenientment lligar la càmera, ulleres de sol i altres objectes de valor que vostè pot portar amb vostè. També has de ser molt acurat amb aquests animals "amistosament", perquè no és difícil prendre com a record una mossegada o zero.

La ciutat de Phitsanulok es la nostra propera visita i també Avon passarem l´hotel Toplan ens dóna la benvingude deixem las cosses i anem a visitar una festa local molt animada , malauradament estem força cansats de tot el dia i fem una petita volta i a descansar

Avui deixem Bangkok , éns endurem un magnífic i gran record d´aquesta capital en la qual em passat bons moments i em visitat llocs sens dubte inoblidables el seu palau real sempre estarà present en el record com també tots els palaus visitats i la trobada amb un bon amic , també recordarem la moltisima calor passada sense oblidar el nostre Phat Thai en aquell lloc tan peculiar

La nostre primera parada es , el cementiri de guerra de Kanchanaburi és el més gran dels tres cementiris erigits per la Commonwealth per acollir les restes mortals dels presoners de guerra aliats morts durant la construcció del ferrocarril entre Tailàndia i Myanmar, anomenat el Ferrocarril de la Mort (Death Railway). El cementiri s'ubica al centre de la ciutat tailandesa de Kanchanaburi

El cementiri de Guerra d'Kanchanaburi és un memorial d'aquests presoners de guerra morts

El cementiri de guerra de Kanchanaburi és el més gran dels tres cementiris erigits per la Commonwealth per acollir les restes mortals dels presoners de guerra aliats morts durant la construcció del ferrocarril entre Tailàndia i Myanmar, anomenat el Ferrocarril de la Mort (Death Railway). El cementiri s'ubica al centre de la ciutat tailandesa de Kanchanaburi Segons dades de la Comissió de Sepultures de Guerra de la Commonwealth descansen a Kanchanaburi les restes de 5.084 soldats de la Commonwealth, entre ells britànics, australians, i de 1.896 sepultures de soldats holandesos. En total hi ha les restes de 6.982

Ara anem a visitar el museu de la guerra sols es per tenir una petita idea de com varen viure aquests presoners en condicions infrahumanes

Amb aquesta rapidíssimes motoras fem el recorregut fins a tenir a la vista aquest famós pont

El pont, parcialment original, parcialment reconstruït després del bombardeig de les forces americanes per tallar la comunicació ferroviària de la zona, és encara operatiu. L’utilitzen diversos trens i milers de turistes cada dia, ja que mentre no hi ha trànsit, es permet passejar i creuar el pont a peu

Amb els companys de viatge ens fem un selfie amb el pont darrera nostre

E pogut caminar de banda a banda d´aquest famós pont i a estat un gran plaer en el començament una bomba rèplica de les de la guerra i també les restes de metralla que podem contemplar amb moltes parts del pont

Durant el nostre viatge a Tailàndia vam fer algunes coses no especialment convencionals, com recórrer un tram de l'anomenat Ferrocarril de la Mort a la província de Kanchanaburi (a l'oest de Bangkok). Malgrat al tétrico del seu nom, no es tracta d'un tren perillós ni gens per l'estil. El seu sobrenom està relacionat amb un episodi històric (popularitzat per la pel·lícula ?nte sobre el Riu Kwai?l que milers de persones es van deixar la vida

Un altre dels grans moments del viatge és l'arribada al Viaducte Wampo, una estructura de fusta (d'aparença bastant precària) per la qual el tren salva un pas entre una paret rocosa i el propi riu

Seguim el nostre viatge i arribem al Tall de l'Infern, Pas de Hellfire a les muntanyes de Tenasserim era una secció d'especial dificultat perquè era la roca més gran a la carretera, el ferrocarril, afegir la seva ubicació, molt lluny i la manca d'eines adequades durant la construcció. Australians, holandesos, britànics i altre presoners de guerra, juntament amb treballadors xinesa, malai i el tàmil, obligats pels japonesos per fer els talls. 69 homes van ser derrotats a la mort per guàrdies japoneses en les sis setmanes que va tenir la construcció del pas, i molts més van morir de còlera, disenteria, fam i cansament

Molts records deixen els visitants en aquest lloc tan simbolico , també i podem veure records d'aquells temps eines punxons encara clavats en la paret etc