Avui deixem Bangkok , éns endurem un magnífic i gran record d´aquesta capital en la qual em passat bons moments i em visitat llocs sens dubte inoblidables el seu palau real sempre estarà present en el record com també tots els palaus visitats i la trobada amb un bon amic , també recordarem la moltisima calor passada sense oblidar el nostre Phat Thai en aquell lloc tan peculiar
La nostre primera parada es , el cementiri de guerra de Kanchanaburi és el més gran dels tres cementiris erigits per la Commonwealth per acollir les restes mortals dels presoners de guerra aliats morts durant la construcció del ferrocarril entre Tailàndia i Myanmar, anomenat el Ferrocarril de la Mort (Death Railway). El cementiri s'ubica al centre de la ciutat tailandesa de Kanchanaburi
El cementiri de Guerra d'Kanchanaburi és un memorial d'aquests presoners de guerra morts
El cementiri de guerra de Kanchanaburi és el més gran dels tres cementiris erigits per la Commonwealth per acollir les restes mortals dels presoners de guerra aliats morts durant la construcció del ferrocarril entre Tailàndia i Myanmar, anomenat el Ferrocarril de la Mort (Death Railway). El cementiri s'ubica al centre de la ciutat tailandesa de Kanchanaburi Segons dades de la Comissió de Sepultures de Guerra de la Commonwealth descansen a Kanchanaburi les restes de 5.084 soldats de la Commonwealth, entre ells britànics, australians, i de 1.896 sepultures de soldats holandesos. En total hi ha les restes de 6.982
Un altre dels grans moments del viatge és l'arribada al Viaducte Wampo, una estructura de fusta (d'aparença bastant precària) per la qual el tren salva un pas entre una paret rocosa i el propi riu
Tornar a l'autobús per portar-nos fins al moll i amb una motora anar fins el nostre ressort en mig de la selva
Amb un bon sopar i des de la nostre cabana acomiadem el dia d´avui
Ara anem a visitar el museu de la guerra sols es per tenir una petita idea de com varen viure aquests presoners en condicions infrahumanes
Amb aquesta rapidíssimes motoras fem el recorregut fins a tenir a la vista aquest famós pont
El pont, parcialment original, parcialment reconstruït després del bombardeig de les forces americanes per tallar la comunicació ferroviària de la zona, és encara operatiu. L’utilitzen diversos trens i milers de turistes cada dia, ja que mentre no hi ha trànsit, es permet passejar i creuar el pont a peu
Amb els companys de viatge ens fem un selfie amb el pont darrera nostre
E pogut caminar de banda a banda d´aquest famós pont i a estat un gran plaer en el començament una bomba rèplica de les de la guerra i també les restes de metralla que podem contemplar amb moltes parts del pont
Durant el nostre viatge a Tailàndia vam fer algunes coses no especialment convencionals, com recórrer un tram de l'anomenat Ferrocarril de la Mort a la província de Kanchanaburi (a l'oest de Bangkok). Malgrat al tétrico del seu nom, no es tracta d'un tren perillós ni gens per l'estil. El seu sobrenom està relacionat amb un episodi històric (popularitzat per la pel·lícula ?nte sobre el Riu Kwai?l que milers de persones es van deixar la vida
Seguim el nostre viatge i arribem al Tall de l'Infern, Pas de Hellfire a les muntanyes de Tenasserim era una secció d'especial dificultat perquè era la roca més gran a la carretera, el ferrocarril, afegir la seva ubicació, molt lluny i la manca d'eines adequades durant la construcció. Australians, holandesos, britànics i altre presoners de guerra, juntament amb treballadors xinesa, malai i el tàmil, obligats pels japonesos per fer els talls. 69 homes van ser derrotats a la mort per guàrdies japoneses en les sis setmanes que va tenir la construcció del pas, i molts més van morir de còlera, disenteria, fam i cansament
Molts records deixen els visitants en aquest lloc tan simbolico , també i podem veure records d'aquells temps eines punxons encara clavats en la paret etc
Tornar a l'autobús per portar-nos fins al moll i amb una motora anar fins el nostre ressort en mig de la selva
Amb un bon sopar i des de la nostre cabana acomiadem el dia d´avui